Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles amb Isidor Garnelo, i des del 1905 fins al 1909 a la Llotja de Barcelona. Havia rebut també lliçons de Sorolla. S'inicià com a dibuixant el 1910 en il·lustracions de fullets d’aventures (Dick Navarro, Montbers el pirata) i novel·les policíaques. Exposà, a Barcelona, al Faianç Català (1911 i 1912), El Siglo (1925), les Galeries Laietanes (1926), Grifé i Escoda (1948, 1952 i 1961), la Sala Parés (1967), etc. A València exposà el 1928, a Madrid el 1924 i a Londres el 1927. Il·lustrador de l’editorial Araluce, hi il·lustrà diversos llibres infantils. Conreà també el cartellisme. Entre les il·lustracions que féu cal destacar les de les Florecillas de San Francisco (1924), L’Atlàntida (1926), La divina comedia i La 5ª sinfonía de Beethoven (1928), Las mil y una noches (1931) i un famós Quijote, en el qual treballà molts anys i no fou editat fins el 1966. Obtingué medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Col·laborà a La Esfera i Blanco y Negro, de Madrid, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia (entre el 1924 i el 1930) i La Jornada Deportiva, de Barcelona. El 1929 anà als EUA, on col·laborà al New York Times, The Art Digest, Park Avenue, Cosmopolitan, Fortune, i des d’on enviava il·lustracions a les revistes angleses The Illustrated London News i The Sketc.h. Conreà també la pintura, sovint religiosa. El seu art, molt personal, de tècnica acadèmica, es caracteritza per una desbordada fantasia temàtica que aconsegueix d’assolir sovint atmosfera de misteri, però que sovint també cau en anecdotismes grotescs i en una retòrica inflada. Fou catedràtic de l’Escola de Sant Carles i acadèmic de Belles Arts de València. A Albaida es conserva la seva biblioteca estudi.