Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868; exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal. Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia, premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879. El mateix any edità la Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, que fou el principi de la sèrie de treballs i monografies històriques que formen el cos principal de la seva producció. Es destaquen entre aquests un Aplec de documents, curiosos i inèdits faents per la història de les costums de Catalunya (1885), una Historia del santuario de Sant Magí (1887) i, sobretot, la Història d’Igualada (1907-08), en dos volums. Publicà nombrosos treballs de toponomàstica, en els quals tendí a fer derivar els noms de lloc dels noms personals. Publicà molts articles i treballs a La Veu del Montserrat, la Gaseta Vigatana, la Gaseta Muntanyesa i La Renaixença, gairebé sempre sobre història i alguns de polèmica normalment en català. Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seva història de Santa Coloma de Queralt ha estat ampliada i traduïda al català per Joaquim Segura i Lamic (1953).