Doctor en filosofia, teologia i dret canònic (1906-11), fou nomenat bisbe auxiliar de Valladolid (1916), bisbe de Còria (1920), de Burgos (1926) i finalment primat de Toledo i cardenal (1928). Per la seva actitud antirepublicana el nunci Tedeschini li aconsellà de sortir del país (1931), però en tornar-hi al cap de poc fou detingut per ordre de Miguel Maura, que l’acusava d’alienar els béns eclesiàstics abans de la revisió del concordat. Cridat a Roma, hagué de renunciar a Toledo. Durant la guerra civil (1937) fou nomenat arquebisbe de Sevilla.