Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt., és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric. El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha (el 78% del terme), de les quals es cultiven 3 401 ha. Predominen els cultius de cereals (2 456 ha), seguit dels fruiters (865 ha, ametllers, figueres). La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí. La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria. La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha. L’economia no és solament agrària: Sencelles té una fàbrica important d’articles de cautxú. Les comunicacions se centren en dues carreteres força paral·leles: la de Santa Maria del Camí a Costitx i la de Palma a Sineu, que travessa el S del terme. La població de Sencelles, que ja era de 2 712 h l’any 1860, poc després de segregar-se'n Costitx (1858), assolí el màxim el 1900 amb 3 266 h i ha anat minvant indeturablement, en part per la crisi dels conreus arboris (fora de l’ametller) que havia expandit: vinya, garrofer, figuera. La industrialització esmentada no ha pogut frenar, però, el despoblament (2 048 h el 1960 i 1 546 h el 1986). La vila (1 242 h agl i 40 h diss [1981]; 152 m alt.) sorgí en una eminència de les rutes de Santa Maria del Camí-Costix i Inca-Algaida. El 1238 fou constituïda la parròquia de Sant Pere, que substituí la de Costitx, dins l’antic terme islàmic de Canarrossa. L’actual edifici fou iniciat el 1691 i no fou totalment acabat fins el 1864. La casa de la vila és del s XVII. El municipi comprèn, a més, els pobles deBiniali,Ruberts iJornets i les caseries deCascanar iSonarrossa.
Sencelles
© Fototeca.cat