El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics (llomes de l’Agre, 405 m alt.; la Costera), mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic. La vegetació natural és de garriga rasa. Els conreus, de secà (garrofers, ametllers, oliveres, vinya), són en regressió; la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció. El poble (456 h agl [2006], senitjols ; 234 m alt.) és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l’Agre. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina; fou restaurada el 1770 sobre l’antiga mesquita convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa. Fou lloc de mariscs (75 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Al s XVII la senyoria era dels Sabata.
Senija
© Fototeca.cat