De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares. El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat. Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians (1813). Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina. El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar. Passat un temps gaudí d’un gran prestigi en el seu camp i fou nomenat director de l’Academia de Matemàtiques. Projectà la construcció de les esglésies de San José de Flores, Guardia de Luján i Chascomús i la segona torre de San Ignacio de Buenos Aires. Féu també els projectes de diversos edificis per al dictador Juan Manuel de Rosas al barri de Palermo (Buenos Aires), canals de navegació i els murs de contenció del riu. Esdevingut amic personal del dictador argentí, fou diputat federal de la província de Buenos Aires, encara que, políticament, mantingué sovint una posició independent.
Afeccionat a escriure, fou un prolífic col·laborador en nombroses publicacions, com als diaris El Argos i La Abeja Argentina. Publicà Gramática española, Plan de Educación (1817), Tratado elemental de Aritmética (1818), Ilustración sobre las causas de nuestra anarquía y modo de evitarla (1820) i Programa de un curso de Geometría (1825). Cal destacar el seu treball com a president del departament topogràfic i estadístic de la província de Buenos Aires en la definició de la frontera sud.