Fill de Sargon II d'Assíria, traslladà la capital de Khorsābād a Nínive. Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut (702 aC). En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat deŠamši-Adad V. Dugué a terme contra Babilònia (ajudada per Elam) quatre campanyes. Al començament del seu regnat (~704), baté Marduk-apal-iddina (Merodak II) a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees, preponderants en el territori, i posà en el tron Bel-ibni. Anys després derrotà Marduk-apal-iddina i Mušezib-Marduk i féu pujar al tron de Babilònia el seu fill Aššur-nadin-šumi (morí en ésser derrotat pel sobirà elamita Hallušu-Inšušinak, el qual nomenà rei Nergal-usezib). En una tercera campanya, aconseguí de recuperar el territori. Derrotades novament les seves tropes pels caldeus o arameus i pels elamites de Huban-immena, hi marxà per quarta vegada (689 aC), prengué Babilònia i l’arrasà mitjançant una inundació artificial. Fou assassinat per dos dels seus fills.