Situació i presentació
El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer. Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells (per un punt) al NE, l’enclavament de Flix (del municipi de Balaguer) a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent. És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt (Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m), i és regat pel canal d’Urgell. Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la Marrada, el Pla de l’Om, la Cometa, la Serra del Camp, la Terrassa i la Serra Gran.
El municipi comprèn el poble de la Sentiu de Sió, que n’és el cap, la caseria de Sant Jordi de Muller, la de Bensa i les urbanitzacions de Sant Miquel i el Tossal de les Forques. Passa pel cap de municipi una carretera local procedent d’Agramunt i que enllaça, a ponent del poble, amb la C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre que circula pel N del terme. Una altra carretera local, que creua la C-13 entre Balaguer i Tremp, uneix la Sentiu amb la capital comarcal. Diversos trencalls d’aquestes vies permeten arribar a diferents indrets del municipi.
Segons el Diccionari català-valencià-balear, el topònim la Sentiu prové del llatí sentice, que significa ‘esbarzer”. El terme municipal havia format part del de Bellcaire d’Urgell.
La població i l’economia
Els fogatjaments de 1378 i 1553 hom comptabilitzà 12 i 15 focs respectivament. El 1718 tenia 50 h i 116 el 1787. En els censos posteriors, fins el del 1930, apareix vinculat a Bellcaire d’Urgell. A partir del 1936,que hi havia 910 h, la població començà a davallar: 771 h el 1950, 584 h el 1970, 509 h el 1981 i 464 h el 1991. Al llarg dels anys noranta es produí un augment progressiu, i el 1999 es registraren 492 h, però el 2005 hi havia 486 h.
L’economia del municipi es basa en les activitats agràries. Les terres de conreu es reparteixen entre el secà i el regadiu, tot i que aquest darrer ocupa major extensió. La part meridional del terme és regada per la Sèquia Primera del canal d’Urgell, i el sector septentrional per la Sèquia Gran. Els conreus més importants són els cereals (ordi, blat de moro, blat), l’alfals, la fruita dolça (pomeres, pereres) i les hortalisses. La ramaderia es dedica sobretot a la cria d’aviram i bestiar porcí, tot i que també es pot esmentar el boví i l’oví. La Sentiu formà la seva pròpia cooperativa ja el 1944: la Cooperativa Agrícola del Riu Sió. Cal destacar el polígon industrial de l’Eral, on s’han instal·lat indústries de natura diversa.
El poble de la Sentiu de Sió
El poble de la Sentiu de Sió (281 m) és situat als vessants d’un petit turó, a l’esquerra del Sió, que és una magnífica miranda de la vall de Balaguer fins al Segre Mitjà. Antigament, el poble era voltat de murs, dels quals resta algun vestigi, de grans carreus, i l’únic accés era una escala de graons de pedra. Al cim del turó, al lloc on s’aixeca l’església actual, hi hagué el castell o guàrdia de la Sentiu. L’església parroquial de Sant Miquel fou construïda a mitjan segle XVI (l’antiga església parroquial, romànica, era dedicada a santa Magdalena; és situada a 1 km escàs del poble en direcció NE; en resta una part de l’absis i un mur amb un fris). S’hi accedeix des de la Plaça per un arc de mig punt i un carrer de cases antigues, amb portals adovellats tallats en pedra de les pedreres de la Sentiu. El carrer que mira vers el riu és el més antic del raval modern; hi ha bells edificis construïts a la postguerra. Se celebra la festa major per Sant Miquel (29 de setembre). Al maig se celebra la festa del Roser.
Altres indrets del terme
Sobre el poble hi ha la serra de la Mare de Déu de la Guardiola, dita així perquè s’hi aixeca l’ermita d’aquest nom. És tradició, per Pasqua, nomenar dues majorals que guarneixen l’ermita de la Guardiola per fer-hi un aplec.
Al sector occidental del terme, a l’esquerra del Sió, hi ha la caseria de Sant Jordi de Muller (o simplement Muller). La seva església de Sant Jordi depèn de la parròquia de Balaguer. L’antiga caseria de Bensa, molt derruïda, on hi ha la Torre de Bensa, és situada al NE de la Sentiu. La urbanització de Sant Miquel, a ponent del cap municipal, vora la carretera C-26, és formada per segones residències sobretot de gent de Balaguer. La urbanització del Tossal de les Forques, al N de la Sentiu, es troba al peu de la mateixa carretera; en aquest sector, al tossal de les Forques, es descobriren vestigis d’un poblat ibèric el 1935, i molt a prop una necròpoli medieval.
La història
Sembla que la Sentiu fou la darrera conquesta d’Ermengol IV durant la campanya del Mascançà o del pla d’Urgell (1076-80). Amb la possessió del formidable bastió de la guàrdia o castell de la Sentiu, els comtes tenien el camí obert cap a Balaguer. En un instrument del 1091 s’esmenta la Sentiu com a terreny conquerit. El lloc, però, no és definitivament repoblat fins que Ermengol VI i Elvira, el 1143, el cediren a Pere i Arnau Bernat perquè el restauressin. Quan es constituí la col·legiata de Balaguer, el 1301, el bisbe, Guillem de Montcada, disposà que un dels sis canonges presbiterals que hi havia, havia de percebre el feu, benefici o renda de l’església de la Sentiu. Al segle XVI el castell de la Sentiu era el centre de la jurisdicció senyorial de la baronia de la Sentiu. Aleshores pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, d’origen lleidatà, i després als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües. Les dues caseries del terme, Muller i Bensa, pertanyien a la susdita baronia. El lloc pertanyé a la vegueria de Lleida i al corregiment d’aquesta ciutat fins l’any 1836, que fou incorporat al partit judicial de Balaguer. El 1938 el poble encastellat de la Sentiu fou una avançada de l’exèrcit franquista vers el cap de pont de Balaguer per consolidar el front del Segre.