El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires. Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual. Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes (Galicia emigrante) , etc. Fou també molt important la seva tasca d’il·lustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno. La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama col·lectiu de Galícia. Cal remarcar Fardel do eisiliado (1952), Na brétema, Sant-Yago (1956), As cicatrices (1959) i els assaigs Castelao artista (1969) i Comunicacions mesturadas (1973).