Estudià cant amb E. Scampini, M. Valls i C. Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G. Becchi. Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen, i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní. El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol. El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M. Caballé i J. Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a París. El 1977 inicià una gira per l’Amèrica del Sud, on tornà diverses vegades posteriorment. També cantà en teatres i festivals d’Alemanya, Itàlia i altres països europeus, i participà en diversos enregistraments. Especialitzat en papers de caràcter (Scarpia, a Tosca; Michonnet, a Adrianna Lecouvreur) i, els últims anys, en personatges còmics, es destacà en òperes bufes de G. Donizetti (Belcore, a L’elisir d’amore) i G. Rossini, amb les quals actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu i durant les temporades dels Amics de l’Òpera de Sabadell, entitat amb la qual el 2001 representà el personatge de Mustafà (L’italiana in Algeri). Actuà també al Palau de la Música Catalana i al Teatro Real de Madrid, on interpretà diverses cantates i oratoris.