Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi instal·là una comunitat de canonges augustinians. La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s. XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular; també s’edificà la massissa torre que servia de campanar i de defensa. El bisbe d’Elna Artal consagrà l’església renovada el 1151. És molt important el conjunt d’escultura de la nova església que comprèn el portal, els capitells de la galeria i, sobretot, la tribuna o cor sobre voltes de nervadures, de marbre rosa, sostinguda per columnes i capitells, i amb una façana, tot ornat amb temes d’influència oriental. També l’església fou ornada amb pintures, de les quals resta una Crucifixió i fragments d’un Naixement de Crist. Les guerres i la pèrdua de població precipitaren la decadència de la comunitat, que el 1535 només tenia tres membres. Fou secularitzat el 1592 a instàncies de Felip II de Castella i unit a la mesa capitular del bisbat de Solsona, que retingué la seva propietat fins el 1835, que la vengué a un particular. Esdevingué parròquia de Serrabona. Fins el 1793 fou la darrera terra rossellonesa de propietat i jurisdicció d’una entitat de la resta de Catalunya. El 1904 Serrabona passà a la jurisdicció de la comuna de Bula d’Amunt i l’Estat francès. Ha estat restaurat.
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat