El terme és molt boscat (la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió); el bosc (unes 4 000 ha) ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis. L’agricultura és bàsicament de secà (1 200 ha), localitzada als bancals dels vessants muntanyosos (oliveres, garrofers, ametllers i vinya). Tenen importància les pedreres ( marbre de Portaceli ), conegudes des del s. XVIII; des del començament del s. XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres (pedra de rastell) i per a la fabricació de blocs de pedra artificial. També són explotades algunes fonts d’aigües minerals (del Llentiscle, del Verro, de l’Ombria). Els darrers anys ha adquirit importància la funció d’estiueig i lloc de segona residència de la ciutat de València, de manera que les principals activitats són la construcció i els serveis. El poble (1 846 h agl [2006], serrans ; 330 m alt.) és a ponent del Garí, a la vora de la carretera que pel coll de l’Oronet comunica l’Horta (Burjassot) amb la vall del Palància (Torres Torres). L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) fou bastida al s. XVIII; havia estat sufragània de la de Torres Torres fins el 1535, que s’independitzà amb els annexos de Nàquera i Ria. Prop del nucli s’aixequen les restes de l’antic castell de Serra , d’origen islàmic. El castell i el lloc pertangueren als Boïl, senyors de la baronia de Nàquera; resta una torre de la casa senyorial. Fou lloc de moriscs (80 focs el 1609, amb Ria) de la fillola de Sogorb. Dins el terme es troba la famosa cartoixa de Portaceli, prop de la qual hi ha el sanatori antituberculós del Doctor Moliner, fundat el 1928. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta (antiga possessió de Portaceli).
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat