Ingressà en l’orde dominicà i es doctorà en teologia (1644). El 1646 fou nomenat bisbe d’Aurenja gràcies al seu protector, el cardenal Michele Mazzarino, i quan aquest fou nomenat lloctinent de Catalunya, l’acompanyà a Barcelona (1648). Quan el cardenal tornà a Roma, ell restà a Barcelona com a intendent de l’exèrcit i envià informes a la cort de París sobre la veritable situació de Catalunya i sobre la repressió que hi exercia Pèire de Marca. El 1660 participà en la conferència de Ceret sobre la partició de la Cerdanya, com a adjunt de Pèire de Marca; en suspendre's temporalment la conferència, fou cridat a París per a informar-ne la cort. El 1661 fou nomenat bisbe de Meude i el 1676 esdevingué el primer arquebisbe d’Albi, on fundà un seminari. Publicà obres de tema religiós, com Entretiens affectifs de l’âme avec Dieu sur les psaumes de la pénitence (1686). Alguns historiadors catalans han esmentat el seu cognom amb la forma Cerrong.