Fill d’un teixidor (Francesc Sert i Artés), fou president del Foment del Treball Nacional i de la diputació de Barcelona. Amb el seu germà Josep Sert i Rius (Barcelona 1840 — 1895) fundà una important fàbrica de tapissos. Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia, de Domènec Sert i Badia (Barcelona 1866 — 1952), diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia (Barcelona 1863 — 1919), al qual fou atorgat el comtat de Sert (1904), pare de Josep Lluís Sert i López.