Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general. La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat. La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques. A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en servei del túnel del Cadí el 1984, aquest mateix any fou tancat. A la primera meitat dels anys noranta es reobrí amb vols comercials i esportius, però es tancà novament el 1997 per obsolet.
L’any 2007 la Generalitat de Catalunya n’adquirí els terrenys. Al final del 2009 s’iniciaren una sèrie d’obres de millora per tal de convertir-lo en un aeroport regional, d’importància estratègica també per a Andorra. El maig del 2010 acollí per primer cop una trobada d’avionetes de muntanya i fou reobert oficialment el 4 de juny d’aquest mateix any. El setembre del 2013 el govern català i l’andorrà pactaren amb el Ministeri de Foment espanyol la reconversió de les infraestructures perquè l’aeroport pogués ser d’ús públic i, per tant, rebre transport comercial a partir del 2014.
Ocupa una superfície de 198 ha, consta d’una pista de 1.340 m de longitud i 28 m d’amplada i d’una torre de control. Per les seves característiques i dimensions, les seves finalitats bàsiques se centren sobretot a facilitar operacions comercials de més abast, millorar les comunicacions dels Pirineus i complementar altres aeroports pròxims, especialment el de Lleida-Alguaire.