Alan Sillitoe

(Nottingham, 4 de març de 1928 — Londres, 25 d’abril de 2010)

Escriptor anglès.

Treballador en una fàbrica des dels catorze anys, el 1946 s’incorporà a la Royal Air Force, on treballà com a operador de ràdio. Començà a escriure el 1949, en ser hospitalitzat durant més d’un any per haver contret tuberculosi. En 1952-58 viatjà per Europa, i a Mallorca, Robert Ranke Graves l’encoratjà a publicar.

El 1958 publicà la seva primera novel·la, Saturday Night and Sunday Morning (1958), que reflectia el món de les classes treballadores i que el situà entre els primers narradors anglesos de la postguerra. Fou portat al cinema per K. Reisz el 1960. La narració que donava nom al seu segon llibre, el volum de contes The Loneliness of the Long-Distance Runner (1959, premi Hawthornden), fou també duta al cinema (T. Richardson, 1962).

Posteriorment, cap dels títols de la seva nombrosa producció assolí l’èxit d’aquestes dues primeres obres. Escriví sobretot novel·les, que continuà situant gairebé sempre en els ambients treballadors. Hom pot esmentar-ne Key to the Door (1961), la trilogia formada per The Death of William Posters (1965), A Tree on Fire (1967) i The Flame of Life (1974); A Start in Life (1970), Raw Material (1972), The Widower's Son (1976), Life Goes On (1985), The Broken Chariot (1998) i The German Numbers Woman (1999). Publicà també els volums de narracions The Ragman's Daughter (1963), Men, Women and Children (1973), Collected Stories (1995) i Alligator Playground (1998); poemaris ( Storm and Other Poems , 1974; Barbarians and Other Poems , 1973), assaig ( Mountains and Caverns , 1975) i l’autobiografia Life Without Armour (1995).

Inclòs sovint en els Angry Young Men (bé que ell sempre rebutjà aquesta qualificació), el seu realisme sobri reflecteix el món quotidià de protagonistes anònims, als quals revesteix d’una dignitat continguda.