És drenat pel riu de Xeraco (o rambla de la Vaca); el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta. La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes. El secà (unes 300 ha) és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers; el regadiu (unes 600 ha), que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters. La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum. Hi ha apicultura. Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari. La indústria es limita a magatzems de taronja. Des del 1940 la població ha restat estacionària per emigració a València i a França. El poble (2 974 h agl [2006], simaters ; 59 m alt.) es troba en el lloc de contacte del pla i la muntanya, a l’esquerra del riu de Xeraco. L’església parroquial de Sant Miquel, erigida en rectoria de moriscs el 1534, fou molt reformada el 1917. Conserva alguns elements de l’antic monestir de Valldigna, les ruïnes del qual s’aixequen a llevant del poble, i que tingué la senyoria del lloc. Antiga alqueria islàmica, fou lloc mixt de cristians (60 focs el 1609) i de moriscs (70 focs el 1609), aquests de la fillola de la Vall d’Alfàndec. El municipi comprèn la caseria dels Corrals de la Valldigna i el despoblat de la Xara (amb l’antiga mesquita).
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat