Deixeble del pitagòric Filolau de Tebes, apareix com a interlocutor de Sòcrates en el Fedó platònic i afirma que l’ànima és la mescla harmònica i proporcional dels contraris (calent i fred, sec i humit) que componen el cos humà, interpretació influïda pel seu mestre, autor de tractats de medicina. Segons Plató, Símmies volgué ajudar Sòcrates a escapar-se de la presó.