La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb els criteris de la llei de 1934 i l’entrada en la nova organització de tots els conreadors no sindicats. Es preveia la creació de les institucions complementàries (de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització) a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat. El Servei de la Cooperació facilitava estatuts tipus. La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret de 19 d’octubre de 1936.