En una primera etapa —quan Josep M.Foix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT. El 1919 tenia uns 20 000 afiliats. Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc. Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes. Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants (pel desembre del 1931 tenia uns 7 500 adherents), no aconseguí de superar la divisió del ram en múltiples associacions obreres, però impulsà en agost-setembre del 1933 la creació d’un Front Únic de Treballadors Mercantils (amb la Federació d’Empleats i Tècnics del CADCI, la Unió Ultramarina, l’Associació de Dependents de Duanes, la Lliga de Corredors de Comerç i de la Indústria, la Unió Ferretera i fins i tot l’Associació de Comptables de Catalunya) que decretà la primera vaga general del ram que afectà uns 100 000 treballadors (12-17 de novembre de 1933). Hom aconseguí un increment salarial, la confirmació de la jornada de 8 hores, l’aboliment de l’internat al ram, de l’alimentació, igualació dels salaris de la dona i l’home, etc. Tant el sindicat com el Front foren força afectats per la repressió que seguí els fets d’octubre del 1934. El 2 de maig de 1934 el Sindicat féu aparèixer com a òrgan de premsa Treball, en català.