i Enric Sió i Guardiola | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Sió i Guardiola

dibuix dib i publicitat publ
Il·lustrador i publicitari.
Badalona, Barcelonès, 1942 — Barcelona, 2 de novembre de 1998

Estudià belles arts. S'inicià professionalment el 1960. Treballà per a Editorial Bruguera, col·laborà a Sissí, però aviat començà a treballar per a Londres amb un personatge de la seva creació, aviador de la RAF. El 1967 assajà un estil propi en els còmics pedagògics Vector de la casa Salvat, que es consolidà a Oriflama, amb els còmics Lavínia 2016, d’Emili Teixidor, Tirant el Blanc, L’esbós d’un somni, de Cortázar, o la fotonovel·la La Núria es perd (amb Núria Espert). Col·laborà a la revista Linus durant l’època en què fou la més prestigiosa en el camp dels còmics, i hi féu l’àlbum Aghardi (1969), premiat al Saló Internacional de Lucca. Col·laborà a Serra d’Or, amb la firma de discs Concèntric, etc., i el 1971 obtingué el Yellow Kid, primer premi mundial de còmics. En 1974-79 residí a Milà i París, on publicà Nuovi soldatini di carta (1976) i col·laborà en la revista Pilote amb la sèrie Cadaqués. El 1985 edità la revista de còmics La Oca. Posteriorment es dedicà a la publicitat.

Llegir més...