Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia. El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana, l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana. La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals. De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural: Los elementos (Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic), alhora que tingué una activitat política directa com a secretari de la Confederación Sindical Unitaria. Fou arrestat diverses vegades. Del 1932 al 1934 recorregué exiliat els EUA, l’Uruguai i l’Argentina, posant en pràctica tècniques murals noves més avantguardistes. En tornar a Mèxic polemitzà amb Rivera sobre aquests canvis. Posà en pràctica els seus principis en els frescs per a la Casa del Sindicato de Electricistas (1939, Mèxic) i l’Escuela Méjico de Chillán (1941-42), a Xile. Continuà la seva activitat incansable durant la postguerra amb grans cicles historicosimbòlics de fort impacte visual i combatiu. Cal destacar entre els seus murals La revolució mexicana (Museo Nacional de Antropología e Historia, Mèxic), i L’Avenç de la humanitat (1967, Palacio de Congresos, Mèxic), així com els seus articles teoricopràctics sobre el muralisme.