Era nebot de Gregori Maians i Siscar i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar. Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía (1796), que fou reeditat diversos cops fins el 1860. En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena (1809-10) i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions. Marginat pel règim absolutista (1814-20), formà part de la regència provisional que actuà en nom de Ferran VII i l’obligà a passar de Sevilla a Cadis (1823). Quan el rei recuperà el poder, el condemnà a mort, però pogué refugiar-se a Gibraltar, on subsistí gràcies a una pensió del duc de Wellington. Publicà Ensayos poéticos (1825) i altres obres literàries.