Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística. El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà. Seguí en principi un realisme sec ( El nàufrag , 1918), propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme. Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer; allà tingué molt contacte amb el crític M.A.Cassanyes. Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí obres seves cubistes i retornà al realisme, amb una actitud combativa que defensaria en teoritzacions i texts, com el volumet Decorativismo y realismo (1954). Començà a exposar a la Sala Parés, a la qual es vinculà. Obtingué premis als concursos de Montserrat (1931 i 1947), la medalla d’or de l’Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona (1953), etc. Pintor poc prolífic, el seu estil madur es caracteritza per una austeritat desproveïda de retòrica, patent en els seus nombrosos interiors i les seves figures, serenes i serioses, que es compaginen, però, amb irònics dibuixos, desconeguts del públic en vida de l’artista. Conreà també la natura morta i, en menor grau, el paisatge. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Figura d' Alfred Sisquella
© Fototeca.cat
Pintor.