Fou professor d’astronomia a Leiden (1908). Estudià els moviments dels satèl·lits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps. L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein. Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat (cosmologia).