Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s. XX (41.066 h el 1921). Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna. A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals (universitat) i industrials (indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac). Bisbats ortodox i catòlic. D’origen il·líric, fou capital (Scupi) de la província romana de Dardània. El 518 fou destruïda per un terratrèmol; Justinià la reféu (Iustiniana Prima) i la convertí en centre d’una arxidiòcesi (535). S'hi establiren els eslaus (s. VII), formà part del regne de Sèrbia (s. XIII) i caigué sota el domini turc (1395), que durà fins el 1912. Atribuïda a Sèrbia (1912-13), fou ocupada pels búlgars (1915) i, finalment, formà part de Iugoslàvia (1918). Conserva part de l’aqüeducte de Justinià, així com el castell Dušanovgrad, d’època probablement romana. Entre altres monuments, força malmesos, hi ha els minarets dels soldans Murad i Gazi-Isa-Beg (s. XV). Prop de la ciutat hi ha el monestir de Nerezi, amb frescs del s. XII.