Ministre luterà (1893), fou pastor de la comunitat sueca de París (1894) i doctor a la Sorbona (1901). Ensenyà història de les religions a Leipzig (1912-14) i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme. Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia (1914), treballà per la col·laboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm (1925), on foren representades trenta-una Esglésies. Col·laborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana (1927). La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930.
Jonathan Söderblom
© Fototeca.cat
Eclesiàstic suec.