Introductora de l’expressionisme en la literatura sueca, la seva obra tradueix, per reacció, la seva condició de dona encarada a la mort, posseïda per unes immenses ganes de viure, com es palesa a Dikter (‘Poemes’, 1916), Septemberlyran (‘La lira de setembre’, 1918) i Rosenaltaret (‘L’altar de roses’, 1919), d’un fort lirisme profètic.