Té un estatus d’okrag independent (1.038 km2) i fa les funcions de capital de l’okrag homònim (7.385 km2; 304.000 h [est 1984]). És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània. El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país. El 1880 només tenia 20.000 h, i 154.000 el 1920. L’època de màxim creixement correspon als anys cinquanta i seixanta (726.000 [1956]), època que la ciutat ha sofert també grans transformacions urbanístiques. A les funcions polítiques i culturals uneix una important activitat industrial (més de la quarta part de la producció del país) desenvolupada principalment a partir de l’època socialista. Indústries metal·lúrgiques, químiques, tèxtils, del tabac, etc. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Sofiiski Universitet Kliment Ohridsky, fundada el 1909, i diverses escoles superiors.
Corresponent a l’antiga Sàrdica (o Sèrdica), fou anomenada Sofia (segurament per l’antiga església de Santa Sofia) el 1376. Fou presa pels turcs el 1386, que hi romangueren quasi cinc-cents anys, però fou durant molt de temps el centre comercial més important dels Balcans després d’Istanbul. Alliberada dels turcs per les tropes russes el 1878 (Bulgària, Història), es convertí en la capital de Bulgària, llavors principat, en lloc de Târnovo. Entre els monuments cristians que la ciutat posseeix, cal destacar dues esglésies bastides per Justinià (segle VI) sobre construccions anteriors: la de Sant Jordi, decorada amb frescs als segles XII-XV, i la de Santa Sofia, que conserva fragments de mosaics antics i que fou convertida en mesquita a la fi del segle XIV. La catedral, dedicada a sant Alexandre Nevski, fou edificada els anys 1904-12 per artistes búlgars i russos, en record de l’alliberament dels turcs; l’interior, de cinc naus, és decorat amb frescs. A la cripta és conservada una col·lecció molt rica d’icones. Hi ha dues mesquites importants: la Mesquita dels Banys (1576) —anomenada així perquè al seu costat oriental hi ha uns banys (1913) on l’aigua té la temperatura de 46,8°C—, i la Gran Mesquita, de la fi del segle XV, on hi ha l’important Museu Arqueològic.