Anà a Venècia (1489), Normandia (1507) i Roma (1514) i tornà a Milà el 1515. És autor, entre altres obres, de la Mare de Déu del coixí verd (~1500), d’un Cap de sant Joan Baptista (ambdós al Musée du Louvre) i de l' Assumpció de la cartoixa de Pavia, on mostra un coneixement ampli de la pintura veneciana, la flamenca i en particular de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci. El seu germà Cristoforo Solario (Angera? ~1460 — Milà 1527), arquitecte i escultor, treballà a Venècia i especialment a Milà, on participà en la construcció de la catedral i esculpí les estàtues d’Adam i Eva de l’exterior (1502). És autor també de les escultures jacents de Lluís I de Milà i Beatriu d’Este a la cartoixa de Pavia, que, pel que fa a tècnica i concepció, mostren una acusada empremta goticista.