El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando. Guanyà (1866) la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis (on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio). Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l'Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes, si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles (1878), deixà a aquesta societat un retrat del president Eduard Attard. El 1899 dissertà a Lo Rat-Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.