Titulat a Barcelona el 1899. Fou deixeble i col·laborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons (1907-09), a la Rambla de Catalunya. Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València (1910-28), obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana. Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona (1914-16). El 1929, amb J. Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc. Com molts arquitectes de la seva generació —J. Rubió, Jeroni Martorell—, abandonà la realització arquitectònica pels estudis arqueològics. Fou director de l’Escola d’Arquitectura (1931-36) —on des del 1928 era catedràtic de coneixement de materials i salubritat i higiene d’edificis—, i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1932).
La casa Heribert Pons, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, obra d'Alexandre Soler i March
© Fototeca.cat
Arquitecte.