Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat; fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma. Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca (1775) i participà en la fundació del Col·legi d’Advocats de Palma. Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera (1784-98), fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses. El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV. Hom en conserva manuscrits que revelen fins a quin punt trobà l’administració de Carles IV en estat caòtic; intentà debades d’arranjar la situació aranzelària i féu reformes administratives per pal·liar la situació ruïnosa de l’estat i les despeses de la guerra contra Anglaterra. Entre aquestes mesures es destacà la primera desamortització eclesiàstica (1798-1807). En desencadenar-se el motí d’Aranjuez (març del 1808) fou cremada la seva casa de Madrid, i la seva família de Mallorca fou vexada pels partidaris del nou rei. Processat per malversació de fons públics, fou absolt; però, en retirar-se cap a Sevilla, fugint dels francesos, fou reconegut com a autor d’un impost impopular sobre els vins, a Malagón, i mort en el tumult que en resultà.
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
© Fototeca.cat
Polític.