En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril del 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig del 1923), la mort de l’exgovernador civil José Regueral a Lleó (17 de maig de 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 de juny de 1923), així com l’assalt del Banco de España a Gijón (1 de setembre de 1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.