Professor de filosofia a Moscou (1875), entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg (1877-81). Íntim amic de F. Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees —segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov—. Partidari de l’eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident. El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle, proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode. Filosòficament influït per l’idealisme alemany, sobretot per Hegel, J. Böhme i Schelling, sabé combinar llur panteisme amb la doctrina cristiana de l’encarnació i amb el misticisme de l’Ortodòxia. Introduí en el seu sistema la saviesa o sophia, principi teàndric que desenvoluparia S.N. Bulgakov (sofiologia).
Entre les seves obres cal destacar Filosofskie načala cel’nogo znanija (‘Els principis filosòfics del coneixement integral’, 1877), Čtenija o Bogočelovečestve (‘Lliçons sobre el caràcter teàndric’, 1877-81) i Kritika otvlečonnykh načal (‘Crítica dels principis abstractes’, 1880).