Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163. Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris. Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols. El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis; la part superior fou renovada al s. XVI. El claustre, construït pel prepòsit Bernat de Pampe, fou reformat en época neoclàssica i suprimit més tard. El 1951 es descobrí part de la porta romànica del claustre, i el Museu Diocesà de Solsona conserva antics capitells i una columna amb figures adossades al fust. La peça escultòrica més notable de l’església vella és la Mare de Déu del Claustre, molt venerada a Solsona. L’església romànica fou modificada als s. XIV i XV, quan se sobreaixecà a l’indret del transsepte amb contraforts i tècnica gòtica; també hom modificà la part superior dels absis. Al s. XVIII hom féu noves reformes a la catedral, sobretot a la façana, on fou construïda una portada barroca amb una fornícula per a una imatge de Santa Maria, i hom construí la façana lateral amb un relleu de Sant Agustí. El bisbe Lassala féu edificar el palau episcopal, adossat a la catedral (1776-79); fou planejat per l’arquitecte Francesc Pons; és un edifici neoclàssic amb elements barrocs, amb pilastres estirades i frontó triangular, un dels millors del seu gènere del país. La catedral fou restaurada a partir del 1945, i en les seves dependències i en una part del palau episcopal ha estat instal·lat el ric Museu Diocesà de Solsona.
La catedral de Solsona
© Fototeca.cat