Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost. Publicà a la tercera Antologia poètica universitària. Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes (1971), expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals.