Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament. Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura. Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps: Odin d’en’ Ivana Denisoviča (‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962), Matrenin dvor (‘La casa de Matriona’, 1963), Dl’a pol’zy d’ela (‘Tot sigui per la causa’, 1963) i els Et'udy i krokhotnye rassakazy (‘Miniatures en prosa’, 1964). Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval, actitud que influí decisivament sobre la qualitat literària de les obres posteriors, molt inferiors a les primeres. En aquest període escriví P'ervyj krug (‘El primer cercle’, 1968), Rakovyj korpus (‘Pavelló de cancerosos’, 1969) i Arkhip'elag Gulag (‘Arxipèlag Gulag’, 1973).
El 1970 li fou atorgat el premi Nobel de literatura, i el 1974 les autoritats russes l’expulsaren del país i, posteriorment, s’instal·là als Estat Units. El 1990 li fou restablerta la ciutadania soviètica i el 1994 retornà a Rússia, on durant els anys següents mantingué una intensa activitat com a polemista amb llibres, discursos, manifestos i discursos, en els quals es refermà en el seu antioccidentalisme, la concepció de Rússia com a destí històric especial i l’enaltiment de l’Església ortodoxa russa.