Ministre de finances (1893-94 i 1894-96), posà ordre en la circulació bancària, entenent la política sobretot com un estudi seriós i aprofundit de les qüestions. Com a cap del centre dreta constituí dos breus gabinets (1906, 1909-10). En esclatar la Primera Guerra Mundial, i com a ministre d’afers estrangers, preparà l’ingrés d’Itàlia en la guerra al costat de les potències de l’entesa.