Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia. Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’instal·là definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat. Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços.
Hom n'ha conservat unes quaranta poesies i un poema didàctic intitulat Ensenhamens d’honor. Constitueixen gran part de la seva producció debats amb altres trobadors. Les seves cançons amoroses, simples i clares, tendeixen a idealitzar l’amor i la dama en una direcció que pot semblar coincident amb la ideologia dels stilnovisti italians. En el seu plany per la mort del senyor provençal Blacatz (1236) fa agres i incisives crítiques als principals sobirans d’Europa, amb uns versos denigrants sobre Jaume I el Conqueridor. Fou un trobador molt estimat a Itàlia, i Dant el fa aparèixer en el cant sisè del Purgatori.