Baltasar Sorió

(València?, aprox. 1457 — Tortosa, Baix Ebre, 1557)

Escriptor apologètic dominicà.

Mestre en teologia a València (1501), vinculat al convent de l’orde de Barcelona i a partir del 1530 sobretot a Tortosa, on fundà un estudi general (1530) i un col·legi per als moriscs (1544) i fomentà la impressió de llibres. Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde. Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València (1511). Publicà diversos tractats teològics (1511-22), un d’ells contra Lefèvre d’Étaples ( Apologeticus pro unica Magdalena , 1521); deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de la província aragonesa de l’orde, editat el 1950.