Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43. El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València; signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern. Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià. Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària; poc després fou elegit membre del comitè republicà federal del novembre del 1868. Resultà de nou elegit diputat a les corts per València els anys 1869, 1871, 1872 i 1873, i a l’abril del 1872 passà al directori del partit. El 1873 fou ministre d’ultramar en els primers governs d’E.Figueras i Pi i Margall (24 de febrer — 21 de juny de 1873) i com a tal decretà l’aboliment de l’esclavitud a Cuba. Continuà posteriorment fidel al federalisme de Pi i Margall i a partir del 1883 ocupà, juntament amb el català Vallès i Ribot, la vicepresidència del partit.