Sot de Xera

Sot de Chera (es)

Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria.

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs (2 500 ha de pinedes). L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble (380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals); hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters. Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura. La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s. XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de la meitat dels habitants. El poble (329 h agl [2006]; 342 m alt.) és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic. De l’església parroquial (Sant Sebastià) depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840. El lloc pertangué després de la conquesta als Roís de Liori. El 1371 passà a l’infant Martí. Al s XVI era dels Montpalau, i posteriorment passà als ducs d’Almodóvar del Río.