Duc de Dalmàcia. Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia (1810), després d’haver pres Sevilla (1809), passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera (1811). Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península (1813). Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili (1816-19), fou ministre de guerra (1830-32), president del consell de ministres (1832, 1839, 1840-47) i mariscal general de França (1847).