Partidari i col·laborador del general De Gaulle des del 1940, fou diputat i ministre en diverses ocasions, governador general d’Algèria (1955-56) i dirigent de la Union pour la Nouvelle République (UNR). Oposat a l’autodeterminació d’Algèria, rompé amb De Gaulle (1961), s’exilià i formà part de l’OAS. Tornat a França (1968), fundà el moviment nacionalista Progrès et Liberté (1970), fou de nou diputat (1975-79) i representant al Consell d’Europa (1973). Exposà les seves concepcions polítiques a Vingt-huit ans de gaullisme (1968) i Lettre ouverte aux victimes de la décolonisation (1973). Com a etnòleg s’especialitzà en la cultura asteca i publicà Les Aztèques (1970), Archéologie et Anthropologie (1976), L’univers des Aztèques (1979) i Les Maya (1982), etc. El 1983 ingressà a l’Académie Française.