Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem. Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista. Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus (1881), Olympischer Frühling (‘Primavera olímpica’, 1900-06), etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme. Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida. Fou premi Nobel de literatura (1919).