Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia. Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia. Seu de nombroses indústries (construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària), és un centre turístic important. Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses. Centre d’ensenyament superior. És seu episcopal. A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona. Fundada per soldats i pròfugs salonites (~615) dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere Orsèol II de Venècia (998). Els seus bisbes, hereus de l’església autocèfala de Salona, foren units a Roma (1060). Restà, amb diverses vicissituds, sota el domini venecià fins al s XVIII, que passà a Àustria (tractat de Campoformio, 1797). Annexada novament a Itàlia (1806) i a la Il·líria (1809), fou unida a Iugoslàvia (del 1919 al 1991), de la qual se separà momentàniament (1941-44) per l’ocupació militar italiana i alemanya. Ultra les muralles del palau de Dioclecià (construït entre el 293 i el 305), conserva l’atri, el vestíbul i nombroses columnates i portes, sobre els quals hi ha edificats palaus d’estil venecià i algunes esglésies (com les preromàniques de Sant Martí i de la Mare de Déu). La catedral, octogonal per fora i circular interiorment, és l’antic mausoleu imperial. El baptisteri, pròstil i amb cripta, és l’antic temple de Júpiter. Són importants els museus etnogràfic, en el palau municipal (s XV), i arqueològic, on es conserven les antiguitats de Salona.
Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)