En foren diverses les causes, però es resumien en l’encariment dels productes de consum —sobretot, del pa—, per les males collites dels tres anys anteriors, i en l’odi al poderós ministre de Carles III marquès de Squillace (Leopoldo de Gregorio), pel fet que era estranger i, en especial, per diverses mesures que havia pres. Entre aquestes, les més impopulars foren l’alliberació del comerç de grans —cosa que contribuí a encarir-los— i la prohibició d’usar capa llarga i capell xamberg. Hom s’enfrontà a les tropes establertes a Madrid, féu diversos actes de saqueig i de destrucció i es presentà al palau del rei. Aquest hagué de cedir a les exigències dels amotinats —destitució de Squillace, rebaixa dels preus dels productes de consum, revocació de la pragmàtica sobre la vestimenta, etc—. Poc després, però, Carles III, dominada la situació, reimplantà diverses de les mesures abolides; a més, aprofità l’avalot per a expulsar del país (1767) la Companyia de Jesús (jesuïta).