Fundà amb V.I. Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques. Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic. L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat. L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada. La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema. Amb la representació (1898) d'El tsar F'odor de Tolstoj inicià una renovació basada en el naturalisme de les decoracions, el rigor i l’exactitud de cada element. Les obres dramàtiques d’A. Čekhov, el teatre històric rus i d’autors estrangers, com G. Hauptmann, H. Ibsen i altres formaren el nucli del seu repertori. Després de la revolució es dedicà, a més, a recollir i teoritzar les seves experiències publicant diversos assaigs.