Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934. Féu recerques importants en geometria (superfícies cúbiques i de quart ordre) i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics. Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander (‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932) i pòstumament (1882) aparegueren les seves obres completes. Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom.